S'altre dia me vares demanar a on era casa meva...

M'ho vares demanar i no te vaig saber contestar. I no ho sé encara. Per una part, casa teva és allà on tens les teves arrels, allà on has nascut, crescut, allà on has fumat el primer xigarret d'amagat, allà on has fet la primer besada, el teu institut, la teva gent. Però per una altra banda, casa teva també és allà on vius el dia a dia, allà on tu, sense prejudicis, construeixes el teu futur i et construeixes a tu mateixa, amb una altra gent, però que a partir d'aquell moment també formen part de tu, per tant també són la teva gent.
És un insult comparar la immigració per necessitat, amb la immigració per luxe (estudiar, per exemple). Però en certa manera et sents estranya, aquells carrers no són els teus carrers, aquelles cares, són noves, així com xerren (malgrat sigui la mateixa llengua) no és així com xerres tu. Supòs que aquí és quan t'agafes a les teves arrels, te sents orgullosa de ser d'on ets, cosa que fins a les hores no t'havia fet falta, xerres amb una puresa sobredimensionada el teu dialecte etc. Hi ha hagut persones que m'han fet reflexionar en torn a n'això, m'acull una terra, una gent, que formen part del meu país i jo actuu amb egoisme aferrant-me a allò què és meu com si per fugir de la meva terra ho hagués de perdre. Supòs que és un acte de covardia, però el sentiment de no sentir-se d'enlloc o sentir-se de diferents llocs és molt difícil de gestionar; els sentiments no es poden gestionar, però pot ser sí canalitzar.
No tenc ganes de tornar, però sé que no puc quedar-me aquí.
I quan me tornis a demanar a on és ca meva, supòs que te contestaré que no me falta saber-ho.

Què passa amb Mallorca?

Tenim tendència a veure inferiors les coses més petites, possiblement resultat d'un plantejament lògic processat per la nostra ment, o per normes interioritzades que ens donen aquesta perspectiva. Una persona més baixa que nosaltres sabem que físicament no ens guanya en canvi amb una de més grossa i més alta no ho tenim tant clar, una formiga no fa por a (quasi) ningú però un elefant a molta gent. I el mateix passa amb una illa petita enmig de la mar mediterrània. És petita, està indefensa perquè està envoltada d'aigua i no te la calor dels altres pobles al seu costat (per bé o per mal). Per tant és un territori succetible de manipulació, poder, corrupció i abús. Mallorca des de temps llunyans és recordada per la seva història de saqueig i pirates. En l'actualitat, també. Els pirates han canviat els seus aros per grues, els seus mocadors per excavadores, les seves espases per bitllets i els seus vaixells per grans empreses constructores, però segueixen sent pirates i possiblement molt més perillosos que els d'un temps. Aquests pirates ja no lluiten de tu a tu i se deixen veure, sinó que ho fan des d'una butaca del parlament o bé des d'un despatx amb vistes a la mar.
L'illa de Mallorca té una gran ferida que l'atravessa de nord a sud, una gran autopista de mil carrils amb moltíssimes urbanitzacions al seu voltant, igual passa amb la més gran de les illes pitïuses. Crec que no anomenaré tots els casos de corrupció, especulació, frau etc, perquè no acabaria avui i molts no els podria anomenar perquè ni en som conscients de que existeixen. Però el clima general de l'illa, ja no és aquella illa de la tranquil.litat que redactaven alguns escriptors, ni té aquella claror especial per la qual molts pintors venien a pintar, ni fa aquella olor de puresa intacta. Sinó que ens hem venut, hem venut sa nostra riquesa, sa nostra terra, per pocs doblers. L'hem venuda per quatre alemanyots que venen, la destrossen i se'n van, tot i així ens penjam medalles de que Mallorca és un dels destins més solicitats, i per tant sembla que n'haguem d'estar orgulloses. Desgraciadament no tots son alemanys també n'hi ha de catalans, d'espanyols, i de moltes altres nacionalitats, que associen l'illa a sexe,beure,platja. És agoserat comparar el que feien els yankis amb Cuba abans de la gloriosa Revolució, però si que existeix un paralalisme i existirà fins que ens despertem i diguem prou! Mallorca és sa nostra terra, i ses persones que l'estimam som ses úniques que mos mereixem viure-la.
Tourist go home!

http://www.gobmallorca.com/